Logo UJI
ARXIU VIRTUAL JAUME I
Documents d'època medieval relatius a la Corona d'Aragó
Uns privilegis reials
20 d'abril de 2008
A partir d'una imatge digitalitzada que ens ha enviat Maria Jesús Torreblanca, arxivera de l'Arxiu Municipal de Huesca, hem transcrit dos privilegis relatius a la protecció al vi de Huesca feta pels reis Jaume I i Pere III; i també dos dels primers documents emesos per la cancelleria de Jaume I, a partir de l'antiga edició d'Ambrosio Huici, publicada entre 1916 i 1926, el primer dels quals presenta una característica singular, i és la manifestació del propi rei indicant que el document no es pot segellar amb el seu segell, senzillament perquè encara no en té, raó per la qual es segella amb el del comte de Provença

1216, novembre 11. Lleida
Jaume I protegeix el monestir de Poblet i els homes de Vimbodí de les acusacions i els atacs que els feien els homes del Camp de Tarragona, a qui els ordena que cessen els actes de violència
A. Huici. Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, document 450. La transcripció, amb variants formals, procedeix d'aquesta edició

Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispesulani.
Venerabilibus fratribus et dilectis preposito et conventui Terrachone, et fidelibus suis iusticiis, paciariis et universis hominibus eiusdem civitatis et campi. Salutem et sue gracie plenitudinem.
Cum omnia loca religiosa diligere teneamur, domum Populetensem precipua dileccione amplecti debemus perpetuo et multipliciter fovere.
Audivimus, autem, quod vos putabatis homines de Avimbodi interfuisse et consenssisse quibusdam maleficiis vestris et nostris et partem malefactorum habuisse et recepisse; unde nos cominabamini eis dampna gravissima irrogare.
Nos, vero, inquisita diligencius veritate ab illis personis quarum dictis adhiberi debet fides indubitata, certi sumus et constat nobis quod predicti homines maleficiorum vestrorum verbo vel opere vel ingenio aliquo participes non fuerint.
Rogamus, igitur, vos et monemus attencius et sub ea qua possumus vobis districcione mandamus, quatenus domui Populetensi vel hominibus suis de Avimbodi aut quibuslibet eiusdem bonis malum aliquod vel gravamen non attempetis inferre aut domum illam vel sua aliqua aliquatenus molestare, si de gracia nostra spem aut fiduciam bonam de cetero habere vobis confiditis aut speratis.
In dampno enim illius domus et gravamine gravaremur et moveremur, et ofenderemur non modicum, violata nostri firmitate ducatus, sub quo eam modo cum suis omnibus constituimus specialiter et recepimus.
Si enim adversus predictam domum habetis nunc aliquod ius querele vel in antea habueritis,nos inde vobis faciemus exhiberi in pace iusticie complementum.
Quia vero litere iste non sunt sigillate sigillo nostro, quo caremus ad presens, quamvis sint sigillate sigillo karissimi nostri consanguinei comitis Provincie, eis nichilominus credere procuretis.
Datum Ilerde, dicte sancti Martini, anno Domini M. CC. XVI.


1278, desembre 12. Agramunt
Pere III d'Aragó confirma el privilegi concedit per Jaume I l'any 1269 relativa a la prohibició d'entrada de vi foraster a la ciutat de Huesca
Arxiu Municipal de Huesca. Concejo. Còpia autoritzada de la segona meitat del segle XIV
C. Laliena. Documentos municipales de Huesca.1988. doc. 37, p. 61. Transcripció efectuada el 12-IV-2008 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència, que ens ha estat facilitada per Mª Jesús Torreblanca, arxivera de l'Arxiu Municipal de Huesca

Hoc est transsumptum bene et fideliter sumptum a quodam privilegio excellentissimi ac magnifici principis et domini domini Petri, Dei gratia bone memorie regis Aragonum, in pargameneo scripto eiusque sigillo inpendenti munito, cuius tenor talis est:
P. Dei gratia rex Aragonum.
Fidelibus suis baiulo, çalmedine et justicie Osce. Salutem et gratiam.
Noveritis quod per presentem litteram confirmamus juratis et concilio Osce privilegium eisdem concessum per dominum Jacobum, inclite recordacionis regem Aragonum patrem nostrum, prout ipso privilegio usi sunt super eo quod nullus mitet vinum in civitatis Oscensis, extra terminos civitatis eiusdem.
Quare mandamus vobis quatenus iuxta tenorem dicti privilegii, et prout usi sunt eo prohibeatis et prohiberi faciatis, ne aliqui extra terminos Osce aportent vinum in Oscam secundum quod in dicto privilegio videbitur contineri.
Datum in Acrimonte, tercio idus decembris anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo octavo.
Sig+num mei Martini de Bolea, notarii publici civitatis Oscensis, qui presentem transsumptum ab originali privilegio extratxi et scripsi, et cum eodem diligenter comprobavi.


1347, desembre 6. Barcelona
Pere IV confirma als habitants de Huesca l'exempció de leuda, peatge i pontatge, en especial als ponts de Zuera i Zaragoza
Arxiu Municipal de Huesca. Concejo. Còpia autoritzada en pergamí de la segona meitat del segle XIV
C. Laliena. Documentos municipales de Huesca, 1988. Document 177, pp. 223-224. Revisada la transcripció el 12-IV-2008 a partir d'una reproducció del manuscrit de referència, que ens ha estat facilitada per Maria Jesús Torreblanca, arxivera de l'Arxiu Municipal de Huesca

Hoc est transsumptum bene et fideliter sumptum, a quodam privilegio excellentissimi ac magnifici principis et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, nunch regnantis, in pargameno scripto eiusque sigillo inpendenti munito, cuius tenor talis est:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; attendentes vos probos homines et habitatores civitatis Oscensis, presentes pariter et futuros, per privilegia regum Aragonum, bone memorie, vobis indulta et per nos confirmata, ab omni lezda, pedatico, pontatico, usatico, tolta, consuetudine nova et veteri constituta vel constituenda, stabilita seu stabilienda, esse francos penitus et inmunes per omnia loca et dominacionis nostre, ut in dictis privilegiis de quibus nobis plenarie extitit facta fides predicta et alia latius declarantur; et nunch, ut per vos proponitur contra vestrorum privilegiorum series et tenores in pontibus Cesarauguste et Çufarie, et etiam in aliquibus aliis pontibus Aragonie et Cathalonie, ad solvendum pontaticum vos comppellant et compelli nitantur, nosque volumus dicta privilegia, franchitates et inmunitates, ut premititur, indulta et concessa vobis servari inviolabiliter et teneri.
Ea propter cum presenti carta nostra perpetuo valitura, universis et singulis subditis et officialibus nostris, presentibus et futuris, et eorum locatenentibus ad quem vel quos presentes pervenerint, mandamus quatenus privilegia, libertates et inmunitates predictas vobis civibus et habitatoribus [de Osce] presentibus et futuris observent et faciant inviolabiliter observari, et ad solvendum pontaticum seu alia que contra vestrorum privilegiorum et libertatem existant aut existere videantur minime comppellant seu compelli amodo [per aliquem seu aliquos permitant aliqua] racione privilegiis, gratiis seu cartis, ac litteris predecessorum nostrorum regum Aragonum, seu nostris, super pontatico Cesarauguste et Çufarie, aut quarumlibet civitatum et villarum dominacionis nostre indultis et concessis, indulgendis et concedendis, que et quas in eo quo dicte civitatis Oscensis cives et habitatores tangere dignaremur, presentibus revocamus obsistentibus nullo modo.
In cuius rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro pendenti iussimus comuniri.
Datum Barchinone, octavo idus decembris anno Domini millesimo CCCº quadragesimo septimo.
Exa. R.
Sig+num mei Martini de Bolea, notarii publici civitatis Oscensis, qui presentem transsumptum ab originali privilegio extraxi et scripsi, et cum eodem diligenter comprobavi cum suppraponito in VIª linea, ubi dicit "vel constituenda".


1217, octubre 13. Vilafranca del Penedès
Jaume I autoritza els homes de Lleida i a la resta de viles reials de Catalunya a poder deixar diners en préstec i a cobrar els deutes en la forma que estimen més oportuna
Arxiu Municipal de Lleida. Reg. 1372, f. 123
A. Huici. Colección diplomática de Jaime I el Conquistador (1916-26), document 4. Transcripció amb variants formals efectuada a partir d'aquesta edició

Sit notum cunctis, presentibus atque futuris, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; cupientes utilitati subiectorum salubriter providere, attendentes etiam quod reffert reipublicae, ut in necessitatibus suis possint homines mutuo pecuniam invenire, sicut usus in iure civili est antiquissimo tempore approbatus, auctoritate venerabilis S. Dei gratia comitis Provincie, procuratoris nostri regni, magni patrui nostri, consilio etiam G. vicecomitis Cardone, G. de Cervaria, G. de Montecatano, Petri Aunisii, consiliariorum nostrorum; assistentibus etiam nobis in sollempni curia a nobis super his et quibusdam aliis capitulis mandata, G. R. vicecomite Bearnensi, A. vicecomite Castriboni, H. de Mataplana, R. Gaucerandi, B. de Portella, G. de Cervilione, F. de Sancto Martino, G. de Claromonte, R. Alaman, G. de Mediona, Poncio G. de Torrecella, R. de Palacio, G. R. senescalcho, et multis magnatibus Catalonie et hominibus civitatum et villarum, comunicato consilio et habito diligenti tractatu, occurrentes maliciis quorundam, qui suo sensu et voluntate abutentes, intendunt pervertere ea que, temporibus gloriosissimi R. comitis Barchinone proavi nostri, et illustrissimi domini Adefonsi avi nostri, et serenissimi domini Petri patris nostri inclite recordacionis, regum Aragonum, sunt ab omnibus per totam terram nostre iurisdiccionis subditam inviolabiliter observata, hac presenti scriptura perpetuo valitura, concedimus et laudamus vobis dilectis, charis nostris et fidelibus civibus et populo et toti universitati civitatis Ilerde et omnium aliarum civitatum et villarum, que sunt de dominicatura et regalia nostra, ut auctoritate nostra liceat vobis, universis et singulis, dare pecuniam mutuo, sicut hactenus antecessores vestri fecerunt temporibus antecessorum nostrorum et vos fecistis.
Liceat etiam vobis et successoribus vestris, universis et sngulis, defendere pignora vesta mobilia et inmobilia, habita et habenda, contra omnes personas donec de pecunia vobis debita, fuerit creditoribus vestris, secundum tenorem instrumentorum vestrorum, plenarie satisfactum.
Si quis vero miles, vel alterius condicionis, spreto presente privilegio, vos vel aliquem vestrum in pignoribus vel debitis, contra tenorem instrumentorum vestrorum, vel per aliquam potestatem vel per aliquem iudicem vos infestare presumpserit, aut per se vel per amicos suos, seu per aliam quamlibet personam, aliquod impedimentum inferre vel etiam acceptare, liceat vobis, nulla facta fatiga, ipsum viriliter coercere.
Et quia certum est quod in pacibus et treuguis antiquis a comite, proavo nostro, regibus, avo, et patre nostro, institutis et iuratis, pignora omnium civitatum et villarum, ut dictum est superius, continentur; idcirco ea omnia sub nostra proteccione et custodia recipientes, mandamus atque districte precipimus vicariis et baiulis nostris, et aliis locum nostrum tenentibus, presentibus et venturis, quod, non expectata iussione nostra, in eos qui contra dictum privilegium vobis aut alicui vestrum in pignoribus et debitis vestris, habitis et habendis, contra tenorem instrumentorum vestrorum aliquid atemptare presumpserint, tanquam violatores pacis et treugue et lese maiestatis reos insurgant et quodcumque dampnum eis datum fuerit, non requiratur pro pace fracta.
Illo vero debitores, milites sive alii, qui contra vos vel aliquem vestrum propter debita vel pignora, aliquam sentenciam sive interdictum per se vel per aliquam personam fecerunt aut studuerint promulgari, rei auctore cum omnibus suis a pace et treugua eiectis, nisi infra mensem, postquam a vicario nostro amoniti fuerint, fecerint sentenciam aut interdictum perpetuo relaxari, bona eorum mobilia et inmobilia sint deinte exposita cuilibet ocupanti.
Datum apud Villam Francham de Penitensi, in sollempni curia, III idus octobris anno Dominice Incarnationis M. CC. septimo decimo.


© 2006 - Universitat Jaume I - Arxiu virtual Jaume I